Logotip de l'Ajuntament de Manlleu
Logotip de l'Ajuntament de Manlleu Logotip de l'Ajuntament de Manlleu

Quan Manlleu era capital industrial

El caràcter industrial de Manlleu arribà al zenit en els anys seixantes i setantes del segle XX. Aleshores era la capital industrial d´Osona. I potser una mica més i tot, tal com em va fer notar l´economista Ernest Lluch el 1976, a la Universitat d´Estiu de Prada on el vaig conèixer. En dir-li d´on era, va respondre: "Manlleu, la capital d´Osona". El cert és que Manlleu va ser la seu de la Comarca sindical (la delegació del sindicat vertical) fins a l´any 1970, a més de concentrar el gruix de la industria tèxtil i metal·lúrgica d´Osona les quals, després de diverses crisis puntuals, van fer fallida a partir de l´any 1993.

 

La població es va doblar en pocs anys: si el 1950 la vila tenia 7294 habitants, el 1980 havia aribat als 15962. Una crescuda tan espectacular repercutí doblement en la configuració de la vila. En primer lloc de forma altament positiva: generà un dinamisme impressionant, un creixement econòmic i urbà sense precedents, que va permetre que les autoritats franquistes, sense contenir l´eufòria, proclamessin als quatre vents l´eslogan Manlleu, villa próspera. Com tot creixement sobtat, però, se´n derivaven punts febles: l´expansió urbana desgavellada i desestructurada, l´especulació incontrolada, greus mancances en les infrastructures bàsiques i els serveis (el barri de l´Erm i els nouvinguts que s´hi instal.laren van patir-ne les conseqüències durant unes dècades), habitatges de pèssima qualitat, agreujat, tot plegat, per la manca de participació democràtica en la gestó municipal. Uns dèficits que van haver de pal.liar, de forma prioritària, els primers ajuntaments elegits democràticament a partir  de l´any 1979 i que, en part, hem heretat.

 

En bona mesura, l´expansió en aquelles dècades (sobretot entre 1960 i 1975), la qual va configurar l´actual estructura urbana, com han mostrat Pere Casas i Carles Crosas, es va deure a l´important corrent d´immigració que procedia, sobretot, d´Andalusia. Eren "els altres catalans" en l´expressió afortunada de Paco Candel, que van aportar riquesa i il.lusió per a un futur millor a la nostra vila. En aquells anys finals del franquisme l´Assemblea de Catalunya i la Coordinadora de treballadors, junt amb els partits i sindicats en la clandestinitat, van canalitzar els afanys a favor de les llibertats democràtiques i nacionals, les quals van obrir-se camí a partir de les eleccions generals  de 1977.


El resum històric està extret de l'article "Manlleu: 2006 – 906" de Joaquim Albareda dins del llibre Manlleu. Entorn, patrimoni i vida. (2006) Ajuntament de Manlleu, Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial.

Data de modificació: 17/06/2016 13:58:54

Amb la col·laboració de:
  • Logo de la Diputació de Barcelona

manlleu, capital del Ter