La companyia de teatre osonenca CorCia Teatre presentarà l’espectacle Un dia d’estiu, del polonès Slawomir Mrozek, el diumenge 21 de novembre, a les 6 de la tarda al Teatre Municipal de Manlleu.

Pep Simón dirigeix per primera vegada a la companyia osonenca CorCia Teatre. A l’obra intervenen els membres de la companyia Jordi Arqués i Joan Roura i s’ha incorporat per aquest espectacle l’actriu Iria Roig. L’espectacle, Un dia d’estiu, del polonès Slawomir Mrozek, es podrà veure al Teatre municipal de Manlleu.

Venda d’entrades: anticipades per la www.entradesmanlleu.cat  i 1 hora abans de la funció, a la taquilla. Import de l’entrada: 10€ general

Durada: 1 hora i 10 minuts

L’ESPECTACLE

Un dia d’estiu és un divertit text que ens convida a la reflexió des del joc i el discurs dels seus protagonistes. Ens parla d’actituds positives i negatives enfront la vida. El punt de partida de l’obra de dos personatges que es volen suïcidar per motius radicalment oposats ens retrata justament aquestes actituds.

EL DESTÍ

El desenllaç final ja està inclòs, de bon començament, en els personatges i en l’entorn. Tot està determinat des de l’inici.

Els personatges són qui són i, al capdavall, lluitin o no per canviar-ho, els ha de passar el que està “escrit”. I accepten el seu destí amb naturalitat (ni resignació, ni rebel·lió, ni alegria) perquè és “el que toca”. És el fat del rol assignat.

Nieud: “Però si no me’n surto de res!”

Ud: “ Jo me’n surto de tot, i sempre”

Els elements escenogràfics inclouen, d’entrada, tots els que s’utilitzaran durant l’obra. Els físics (escenografia, vestuari...) incorporen en el seu “interior” els diferents desplegaments de les peces que es necessitaran. Constitueixen una mena de “transformer” d’on en van sortint els objectes posteriors. Els intangibles (llum, so, etc.) tindran un fil conductor que es generarà a partir del desenvolupament d’una idea inicial.

L’ABSURD

Martin Esslin inclou l’autor en el seu llibre “Teatre de l’absurd”. Nosaltres tractarem l’absurd des del detall. No ens “descol·loca” res del que es veu d’entrada; serà a mida que ens anem fixant en els detalls, que anirem descobrint “rareses”, “paradoxes”, “discordances” en els objectes, els personatges o el text.

La primera impressió ha de donar sensació de normalitat (el que es veu i el que se sent forma part del que és habitual) però, poc a poc, s’han d’anar captant detalls que facin canviar la perspectiva cap a l’estranyesa, la irrealitat, la anormalitat...  l’absurditat.

EL CIRC I EL CINE MUT

Ens inspirem, més o menys directament, en l’estètica, la “psicologia”, la determinació (= destí, fat) dels pallassos i cine mut. Això ens permet algunes “exageracions” que ens seran útils per evidenciar els tocs d’absurditat.

Nieud: És l’August, en Chaplin d’algunes escenes. És un nen que vol ser gran, que els imita en algun moment (especialment a Ud). És un seguit de petits (o grans) fracassos seguits de noves petites (o grans) il·lusions i esperances fàcilment construïdes. Pot canviar l’estat d’ànim en pocs segons. No sedueix, entendreix. És tot cor, sincer. És la “rata” que ha d’acabar devorada pel “gat”. Tot li surt malament però no perd les esperances o en crea de noves. Poc refinat en les formes, inquiet, nerviós, belluguet, “patós”, amb conflictes sovintejats amb l’entorn (roba, mobles, objectes...).

Ud: El pallasso blanc, elegant, segur, encantador, seductor, educat en les formes, de classe social alta, no perd la compostura, és un punt virtuós en la manipulació (barret, bastó, pipa) i gestualitat (caminar, seure, girar-se, donar la mà...). Racional, no s’implica emocionalment, no és empàtic. Intel·ligent, triomfador. És el “gat” que ha d’acabar devorant la “rata”. Tot li surt bé i precisament per això ha perdut la il·lusió, les ganes de fer res. “No gaudeixo ni de l’espera de l’acompliment, de tan de pressa com l’acompliment segueix el desig”. Vertical, dret, estirat sense arribar a ser fatxenda. Tranquil, de moviments lents, estudiats, mesurats, només els necessaris. Ordenat, sistemàtic, meticulós, protocol·lari.

Dama: És una barreja de pallasso blanc i presentador de circ. És la que domina, la que fa moure els altres dos personatges com i cap on ella vol. És la manipuladora d’un teatre de marionetes, la conductora del fil argumental. Com Ud, és de classe social alta, no perd la compostura, és un punt virtuosa en la manipulació (ventall, crema, got...) i gestualitat (caminar, riure, seure, girar-se, donar la mà...). I, també com Ud, és racional i poc emocional. Molt hàbil en el joc de les relacions humanes, el domina des del nivell més protocol·lari al més personal i/o amorós. Amb multitud de recursos dialèctics. Li agrada tenir el control dels homes i exercir-lo. Tan pot ser superficial i frívola com profunda i filosòfica. Atractiva i coqueta. Té tots els atributs tòpics de la bellesa femenina. Moviments sinuosos i estudiats.

Del cinema mut, ens fixarem en les seus recursos interpretatius: claredat gestual, domini del ritme, conflicte amb l’entorn, rols invariables...

L’AUTOR

Slawomir Mrozek, (Borzencin, 1930- Niza 2013) és sens dubte el dramaturg polonès més conegut arreu. Va ser un escriptor, dibuixant, periodista i dramaturg polonès que explorava minuciosament a les seves obres, el comportament humà i l’abús de poder dels sistemes totalitaris. Tot i que és reconegut com un dels dramaturgs contemporanis polonesos més importants també es va fer molt popular com a dibuixant de còmics.

NOTES DE LA COMPANYIA

Des que l’any 2001 es funda CorCia Teatre, hem tingut una única obsessió: la simplicitat. Al principi va ser una necessitat que ens va fer esmolar la imaginació i en altres ocasions ha estat un veritable exercici d’estil fins a convertir-se en la nostra veritable carta de presentació. Ens hem allunyat repetidament de les grans parafernàlies teatrals i ens hem centrat en el veritable objectiu: explicar una història. Ara també anem a explicar una història amb els mínims recursos externs, pràcticament amb allò que portem posat, amb modèstia, amb humilitat, amb devoció, amb sinceritat, amb la nostra veu, amb el nostre cos, és a dir, fent teatre. Un dia d’estiu és un text que feia anys que el teníem en ment per un dia posar-lo a escena perquè ens apassiona i s’ajusta al nostre llibre d’estil.