Can Patalarga va reunir professionals de la cadena de valor del món del llibre per reflexionar sobre com reduir l'impacte ambiental de l'activitat editorial, des de la producció fins a la conservació dels exemplars.
Manlleu va esdevenir el passat 23 de juliol un punt de trobada per als professionals del sector editorial interessats a incorporar criteris de sostenibilitat en la seva activitat. L'espai Can Patalarga va acollir la jornada "Ecoediquè? Editar, il·lustrar i prescriure llibres amb mirada de protecció a la natura", una proposta organitzada conjuntament per Pol·len Edicions i l'Oficina de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Manlleu amb l'objectiu de promoure un debat sobre els reptes ambientals que afronta la indústria del llibre.
L'activitat va reunir editors, il·lustradors, bibliotecaris i altres professionals vinculats al món editorial per compartir experiències, eines i bones pràctiques encaminades a reduir la petjada ecològica dels llibres al llarg de tot el seu cicle de vida.
Eines per calcular i reduir l'impacte ambiental
La primera intervenció va anar a càrrec de Marta Fonolleda, que va presentar una calculadora de petjada ambiental desenvolupada per ajudar les editorials a quantificar l'impacte que genera la producció d'un llibre. Aquesta eina permet analitzar aspectes com els materials utilitzats, els processos d'impressió, el transport o el consum energètic, oferint dades que faciliten la presa de decisions més responsables i sostenibles.
La ponent va destacar que disposar d'indicadors objectius és un pas fonamental perquè el sector pugui avançar cap a models de producció més eficients, reduint emissions i optimitzant l'ús dels recursos.
La il·lustració també pot ser sostenible
La jornada va continuar amb la intervenció de Nívola Uyà, que va reflexionar sobre el paper de la il·lustració dins de l'ecoedició. L'artista va posar en valor les tècniques analògiques i els processos creatius que prioritzen materials més respectuosos amb el medi ambient, reivindicant una manera de treballar que combina qualitat artística i consciència ecològica.
Uyà va remarcar que la sostenibilitat també passa per repensar els processos creatius i per fomentar una mirada més responsable en totes les fases de producció dels continguts editorials.
Les biblioteques, aliades de l'economia circular
La tercera ponència, a càrrec de Núria Silvestre, va posar el focus en el paper essencial que desenvolupen les biblioteques dins d'un model editorial sostenible. Segons va explicar, el servei de préstec públic contribueix a allargar la vida útil dels llibres, multiplicant-ne els usos i reduint la necessitat de fabricar nous exemplars.
Silvestre va defensar que les biblioteques són un exemple clar d'economia circular aplicada a la cultura, ja que afavoreixen l'accés compartit al coneixement, fomenten la reutilització dels recursos i redueixen el consum de matèries primeres.
Un sector cada vegada més conscient
La xerrada que també va servir per generar espais de debat entre els assistents sobre els principals desafiaments ambientals que afronta la indústria editorial. Entre les qüestions tractades hi havia la selecció de papers certificats, la reducció dels excedents d'impressió, l'optimització de la logística, la reutilització de materials i la necessitat de sensibilitzar tant els professionals com els lectors sobre l'impacte ambiental dels llibres.
L'ecoedició es consolida així com una línia de treball cada vegada més present dins del sector, impulsant iniciatives que busquen compatibilitzar la difusió de la cultura amb la preservació del medi natural.
Amb aquesta iniciativa, Manlleu reafirma la seva aposta per la innovació i la sostenibilitat, convertint-se en escenari de trobades que promouen noves maneres d'entendre la producció cultural des d'una perspectiva ambiental i responsable.
